La nueche de San Xuan ye´l solsticiu de branu, el mediu día del añu, el día de más lluz y la nueche más curtia. Esti día ye'l momentu de los ritos máxicos, enrámense les fontes del cascu urbanu y ye'l día nel que se fai la cargüeñá, elementu mui vistosu y recuperáu nun fai muncho y que ye la escenificación de cómo se facía antaño l'acarretamientu de lleña y de trapos vieyos pa quemar na foguera.
Les fogueres nes antoxanes de les cases o n'esti casu en la plaza del ayuntamientu sirven pa afuxentar a los malos espiritus y p’allexar a les enfermedaes durante tou l’añu. Col fueu de estes fogueres fálanse lleendes de xanes, cuélebres, trasgos, busgosos, encantamientos y embruxamientos. Too esto ta en rellación col cultu yá antigu al mediu natural, al agua y al fueu. Paez ser que ye una tradición d'heriedu célticu.
Una vez encendía la foguera, y tras el cantar del señor san Xuan, la xente fai una rueda pa bailar la danza prima al rodiu de la foguera con un pasu mui sencillu:un pasín alantre y otru atrás, moviéndose nel sen contrariu a les aguyes del reló.
EL CANTAR
¡Señor San Xuan!
Esta ye la nuechi del señor San Xuan.
¡Viva la danza del señor San Xuan!
¡Señor San Xuan!
En la foguera ya non hay que quemar.
Viva la danza y los que en ella están.
¡Señor San Xuan!
Ya les estrelles a metese van.
¡Viva la danza y los que en ella están!
¡Señor San Xuan!
DANZA PRIMA
¡Ai! un galán d´esta villa
¡Ai! un galán d´esta casa
¡Ai! diga lo qu´él quería
¡Ai! diga lo qu´él quería
(La molinera trillará)
¡Ai! diga lo qu´él buscaba
(Qué bien trilladito ta)
¡Ai! busco la blanca neña
¡Ai! busco a la neña blanca.
Comentarios
MONEY on and off the internet then click the link below.
http://www.noinvestmentbusiness.blogspot.com
Thanks For Your Time,